8.2 La guerra civil i la posguerra: esdeveniments i memòries

•abril 15, 2010 • Feu un comentari

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936- 1 d´abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d’esquerres, contra una part de l’exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l’Espanya del segle XX ja que el colp d´estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s’havien generat a la societat en el decurs dels decennis anteriors.(wikipedia)

Les organitzacions de dretes formaven el bàndol nacionalista, i les d´esquerres formaven el bàndol republicà.

Després de la guerra civil hi va haver un període molt dur anomenat posguerra.La postguerra és el període posterior a la guerra  i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. L’inici de la postguerra està lògicament marcada per l’acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps.

La gent major de Castalla que ha viscut aquellaépoca conta que a la posguerra el alcalde del poble era Ginés l´arrosero, ell va estar en presó durant la guerra i al acaber-se van guanyar els nacionalistes, al ser ell nacionalista va ixir de la presó i va tancar als del bando republicà i també en van matar a molts.

Durant la posguerra apenes hi havia menjar i es passava molta fam. Per a poder obtindre el menjar, cada casa tenia una cartilla i amb ella anaven a l´ajuntament per a poder comprar el menjar. No hi havia aigua a les cases ni tampoc desaigües, les dones anaven a la font a per aigua i a un llavador a llavar la robaon es juntaven moltes dones del poble.

Per a passar el temps, la gent anava al teatre on posaven música per a ballar, després o van prohibir i la gent es juntava a les cases.També de volta en quant la falange feia desfiles per el poble i la gent eixia de les cases per a veure´l.


BIBLIOGRAFIA:

-http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Postguerra

8.1 Història contemporània: segles XVIII, XIX i XX (marc històric europeu, espanyol i valencià

•abril 14, 2010 • Feu un comentari

la història contemporània, és el període històric que comprén desde la revolució francesa(1789) fins els nostres dies. La dedad contemporània és una època complexa i amb grans canvis que la determinen, té un procés de creixement econòmic, tant en la quantitat com en la qualitat. Dins d´aquest període hi han esdeveniments importants com és la Revolució Industrial,  la Revolució Russa i La II Guerra Mundial.(wikipedia)

A Europa,  la història contemporània, va produir una expansió per tot el món del sistema capitalista fins a finals del segle XIX. En la primera posguerra va haver aconteciments molt importants com la revolució industrial i la formació de l´estat socialista.

Al segle XX, Europa perd gran part del protagonisme que havia tingut durant molts segles, el perd  per culpa de la guerra freda. Europa va anar reconstruint-se amb l´ajuda nort-americana.

A Espanya, la història contemporània va  començar  amb el canvi que havia deixat FelipV i els seus fills FerranVI i CarlesIII. Pero la revolució francesa li va arruinar tots els seus projectes.

El 22 de març de 1814, Ferran de Borbó aplega a Madrid altra vegada per a governar. El primer que va ferva ser llevar eixa constitució, ja que  no encaixava amb el que ell volia .El 10 d´octubre de 1830, Ferran VII va tindre descendència,  el rei va publicar aquell any una sanció que anul·lava la llei Sàlica i Isabel II podria ser reina.

A principis de 1869, es formaren unes Corts. El primer semestre de l’any, els diputats treballaren per fer una nova constitució, que es va convertir en realitat   l’1 de juny. La I República Espanyola, fou tot un desastre, perque va tindre molt poc suport i uns volien una república federalista i uns altres la volien unitària.

El 1931, després d’unes altres eleccions , Manuel Azaña va ser nomenat president de govern, i Alcalá Zamora president de la República.

La edat contemporània a la Comunitat Valenciana,  va estar marcada per la revolució francesa. Durant els anys d’invasió napoleònica els valencians van fer eleccions  i van enviar els seus representants a les Corts de Cadis, on es va redactar una nova constitució.

Fins la Primera Guerra Mundial l’agricultura, basada en l’exportació, especialment de l’arròs i de la taronja, continuà sent la protagonista de l’economia valenciana.

BIBLIOGRAFIA:

-http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Contempor%C3%A1nea

-http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Contempor%C3%A1nea#Empeque.C3.B1ecimiento_de_Europa_y_protagonismo_de_nuevos_espacios:_Asia_y_Am.C3.A9rica.

-http://es.wikipedia.org/wiki/Espa%C3%B1a#Edad_Contempor.C3.A1nea

-http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Comunidad_Valenciana

3.2 Fonts historiogràiques: l´arqueologia

•març 17, 2010 • Feu un comentari

La historigrafia és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la propia humanitat amb l´escriptura del seu propi passat.

L´arqueologia és una disciplina que es dedica a l’estudi de velles o antigues cultures humanes. En alguns països ha estat considerada com una subdisciplina de l´antropologia. L´arqueologia es dedica ha l´estudi de les manifestacions materials de les antigues cultures.

La investigació arqueològica ha estat vinculada a l´edat de pedra i a l´antiguitat. Durant les últimes dècades, la metodologia arqueològica s´ha aplicat a etapes més recents com l´edat mitjana o el període industrial iniciat a finals del S.XVII i principis del S.XIX. En l´actualitat, els arqueòlegs dediquen la seua atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent l´anomenada arqueologia industrial.

L´arqueologia moderna entra en relació amb altres disciplines científiques. Així, els arqueòlegs, acostumen a utilitzar mètodes desenvolupats per altres ciències. A més, per reconstruir antigues formes de vida, els arqueolegs se serveixen de procediments utilitzats per la sociologia, la geografia, l´economia o les ciències polítiques.

En l´arqueologia a Castalla, podem destacar el jaciment de la foia de la perera. Aquest jaciment es situa junt amb el riu verd, damunt d´un xicotet alt rocós de pedra calisa. En la seua zona oriental ha estat circumdat per terres més o menys planes de cultiu com en l´actualitat. Els recursos de l´aigua estaven aportats pel riu verd, a pesar que hui en dia presenta un corrent prou artificial a l´edat de bronze tenia una clara regularitat. La vegetació està formada per bosc mediterrani.

El poblat trobat a la foia de la perera, és de xicotetes dimensions, amb cabanyes de planta cuadrangular o irregular amb molts clots per a aguantar els postes. Els materials que hi apareixen són variats, hi apareix ceràmica i l´industria lítica que es compón sobre tot d´astrals i pedres pulimentades

BIBLIOGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Historiografia#Fonts_historiogr.C3.A0fiques_i_el_seu_tractament

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueologia

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/03699474399203806317857/007267_8.pdf

2.1- Estudis de població: Elaboració i anàlisi de piràmides. Natalitat, mortalitat i moviments migratoris.

•març 10, 2010 • Feu un comentari
En aquest punt es va a parlar sobre la població a Castalla, com elaborar piràmides de població, amb dades com la mortalitat, natalitat i moviments migratoris.
La taxa  de natalitat es calcula mitjançat una fórmula, que diu que si dividim el nombre de xiquets nascuts en un any i ho dividim entre població total i el que ens dona ho multipliquem per 1.000, tenim la taxa de natalitat. La taxa de natalitat a Castalla és de 8,9 ‰.Es a dir, en un any, per cada mil habitants tenen prop de 9 xiquets.  Això ens indica que tenim una taxa de natalitat molt baixa, es troba per davall de la mitja española (11‰) i de la mitja d´altres països,  com els Estats Units (14‰).
La taxa de mortalitat es calcula mitjançat atra fórmula:  Primer s´agafa el nombre de persones mortes en un any i es divideix entre la població total i ho multipliques per mil.  La taxa de mortalitat a Castalla al 2007 és de 6,6 ‰. Es a dir, cada any, de cada 1.000 persones moren aproximadament 7.  Aquestes dades son menors que la mitja espanyola (9‰) i menor que altres paisos com els Estats Units (7‰).
Els moviments migratoris són el nombre de persones que sen van del poble i la gent que ve d´altres llocs.  Emigrar vol dir anarsen del lloc d´aon eres cap a altre lloc, la gent que ve d´altres llocs reben el nom d´immigrants.
El saldo migratori és la diferéncia entre el nombre d´immigrants  i el nombre d´emigrants, el saldo migratori de la comunitat valencian al 2006 és de 186, per tant, la Comunitat Valenciana té un saldo migratori positiu.
El saldo emigratori pot ser positiu o negatiu, cadasqun amb unes consequencies diferents.
Quan el saldo migratori és negatiu vol dir que el lloc ha pergut habitants, les seues característiques són una disminució de la pressió social, abandó de les zones rurals i una entrada de divises.
Quan el saldo migratori és positiu vol dir que el lloc ha guanyat habitants, les seues característiques són un increment de la població adulta en edat de treballar, una aportació de capital positiva gràcies als immigrants i major diversitat cultural.
Una piràmide de població s´elabora per a estudiar la població, es sol utilitzar per a controlar representar a la volta característiques com els naixements i les morts, les homens i les dones etc.
Aquestes dades provenen de:
www.dip-alicante.es
www.ine.es
Fet per Manuel Verdú

2.3 sector secundari: la mineria, l´energia, la indústria i la construcció

•març 10, 2010 • Feu un comentari

1.1.  Definició: Comprèn el conjunt d’ activitats necessàries per a transformar les matèries primeres en productes per al consum.

Els diferents elements que hi ha al sector secundari són la industria,  la construcció, les fonts d’energia i la mineria.

La industria:

Definició: Comprèn el conjunt d’activitats necessàries per a transformar les matèries primeres en productes per al consum. La industria transforma les matèries primeres en elaborades (que es poden consumir directament) o semielaborades (que tenen que passar per altres industries abans de consumir-les).

1.2. L’evolució de l’activitat industrial:

Comença amb el treball artesà, que es produïa als tallers i manualment amb les ferramentes pròpies. Els productes eren cars i eren únics. Després aplegaren les fàbriques i la mecanització. Es va crear al segle 18 a Anglaterra , la maquinaria funcionava amb un motor i va augmentar la productivitat. La industria actual, es caracteritza en l’ automatització i sofisticació dels seus processos, van reduir la seua ma d’obra i va fabricar productes cada vegada mes diversos.

1.3 Tipus d’ industries:

Hi han 2 tipus: Les industries de bens d’us i consum, que van directes al mercat.

Les industries de producció, elaboren productes que van destinades a altres industries com matèries primeres.

1.4 La classificació de l’empresa industrials.

Hi ha 3 tipus:

-         Segons la dimensió: Petites empreses, menys de 50 empleats. Mitjanes empreses, uns 250 empleats. Grans empreses mes de 250 empleats.

-         Segons la organització: Societats limitades s.l : Pertanyen a un o varios propietaris en concret, i societats anònimes s.a.: Quan la propietat es esta dividida en accions.

-         Segons la procedència del capital. Publiques: Quan el capital procedeix del estat. Privades: Quan el capital i la gestió esta en mans d’un particular.

La construcció:

La construcció és l’art o tècnica de construir, és a dir, de fer o realitzar i portar a bon terme les obres d’un edifici o de fer i portar a bon terme la realització d’una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

La construcció, com a part de l’arquitectura, comprèn el conjunt de tècniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública.

En la construcció d’edificis o obres públiques es tenen en compte les propietats del terrenyy i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents processos o tècniques aplicades a cada part de l’obra així com les accions a que està sotmès l’edifici al llarg de la seva vida útil, com són: el pes dels materials, el pes derivat de l’ús de l’edifici o sobrecàrrega, les accions del vent o dels terratrèmols, la contaminació atmosfèrica, el risc d’incendi, etc.

La construcció naval o la construcció aeronàutica,son conceptes equivalents a la construcció arquitectònica, referits a les tècniques pròpies de l’enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions etc.

Fonts d’energia:

Classificació de les fonts d’energia.

Segons la possibilitat que s’esgoten: Poden ser renovables, que no s’esgoten. No renovables, que amb el pas del temps s’acabaran.

Segons la importància econòmica: Fonts d’energia tradicionals, son les mes utilitzades. I les fonts d’energia alternatives, s’utilitzen poc perquè encara estan en procés de recerca.

Les tradicionals:

El carbó: És produeix quan cremem aquest material que produeix vapor i mou unes turbines.

El petroli: És la font d’energia més utilitzada. Es produeix quan la cremem i produeix vapor que mou unes turbines.

El gas natural: Té un origen i una formació semblants al petroli per la qual cosa se solen trobar junts als jaciments.

L’energia hidràulica: Es l’energia de l’aigua acumulada en els embassaments i s’utilitza per a obtenir electricitat.

L’energia nuclear: Un reactor genera la calor necessària per a obtenir electricitat.

Les alternatives:

Energia solar: Té a favor seu que es abundant , inesgotable i no contamina però té en contra que hi ha variacions tèrmiques al llarg del dia.

Energia eòlica: S’obté a partir de l’aprofitament de la força del vent per a l’obtenció d’energia elèctrica.

Energia geotèrmica: S’obté mitjançant l’aprofitament de la calor que hi ha a l’interior de la terra.

Energia maremotriu: Es basa en l’aprofitament de la força de l`aigua de la maremotriu.

Bioenergia: S’obté per la combustió de la matèria animal o vegetal.

La mineria

La mineria és el conjunt de procesosque permet extrure els minerals del subsol.Es dividex en mines a cel obert que son mes barates i menys perilloses, i les mines subterranees mes cares i menys perilloses.

Hi ha tres tipus: Metalls: D’on s’extrau els metalls.

No metalls: S’utilitzen en la construccio

Energetics: Gas natural ,urani, carbo etc.

Fet per Fran Belmonte

2.4:EL SECTOR TERCIARI: Comerç, transport, comunicacions i turisme.

•març 10, 2010 • Feu un comentari

El sector terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que no produeixen béns materials, i no estan relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, la mineria o la indústria sinó que presten serveis a la població.

Aquest sector té molta diversitat;està el sector terciari superior que es dedica a les activitats relacionades amb la tècnica i la ciència. Les persones que hi treballen en aquest, necessiten una bona preparació acadèmica i reben salaris molt elevats. Alguns exemples són els científics, metges, informàtics…

També hi està el sector terciari banal que es dedica a feines que necessiten poc treball i que no demanen cap titulació i que estan mal pagades com el treball domèstic i la neteja etc.

A Espanya hi ha un 66% de la població que treballa al sector terciari. Als Països Baixos hi ha un 81% de la població que es dedica a aquest sector, per tant és el país que mes treballadors té al sector terciari.

Els serveis socials són els que s’ofereixen a les persones per a satisfer les seues necessitats fonamentals. Dins d’aquest estan la sanitat, l’educació i la justícia.La sanitat és el grup més important que pertany a aquest sector, formen el conjunt els metges, les infermeres, els auxiliars etc. Es dediquen a tenir cura dels malalts i a prevenir moltes malalties.

Els serveis de distribució són els que transporten i intercanvien material,  informació i persones. Dins d’aquest grup estan el transport i les comunicacions. El transport és aquell al que pertanyen els vehicles terrestres, aeris i marítims; que serveixen per a intercanviar i transportar persones i mercaderies. El terrestre pot ser per carretera o ferrocarril. El aeri és el més utilitzat per a desplaçar persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres. El marítim és la manera més adequada per a desplaçar a molta distància mercaderies pesants o perilloses amb un preu assequible, però té molta lentitud.

Els serveis a les empreses són els que donen un servei personalitzat a aquestes. A aquest grup pertanyen la investigació, la publicitat i la gestió d’empresa. La publicitat es l’activitat que informa al consumidor sobre un determinat producte o servei; es transmiteix a traves de la premsa, televisió i radio. La seua finalitat es cridar l’atenció per a que la gent es fixe i comprar el producte o assistir a l’espectacle.

Els serveis al consumidor són aquells que es presten a les persones però no tots són considerats necessaris. Com l’oci, el turisme i el petit comerç.

El turisme és aquella activitat que consisteix en visitar altres llocs tant nacionals com internacionals; un dels tipus més importants és l’ infraestructura hotelera, és a dir, la major oferta d’hotels i hostals. Els llocs més turístics solen ser els països costers i aquells que tenen gran varietat de monuments.

A Castalla:

Al nostre poble la majoria de la gent treballa al sector secundari; és a dir, a la industria que per ordre d’importància són la del joguet, la fabricació de productes metàl·lics, mobles per a oficina, confecció, industries gràfiques, cartonatges, fabricació de materials de construcció etc. Però també molta part de la població té un ofici al sector terciari; com els comerços petits que pertanyen a l’Associació de Comerços de Castalla, que és un conjunt de tendes on es poden comprar molts productes amb la garantía del xicotet comerç. També el transport local, com pot ser autobusos (Alcoiana, el Bus de la Foia) i taxis. Al centre de Salut de Castalla també treballen gran varietat de metges, infermeres, auxiliars, etc.

Bibliografía:

http://es.wikipedia.org/wiki/Publicidad#Objetivos

Llibre cències socials 3er E.S.O.; Vicent Vives

Llibre de informació sobre la Foia de Castalla.

Fet per Belén i Àngela R

2.2 El sector primari: les activitats agràries

•febrer 16, 2010 • Feu un comentari

El sector  primari comprén les activitats relacionades amb la producció i l´obtenció d´aliments, és a dir, l´agricultura, la ramaderia i la pesca.

L´agricultura és una activitat econòmica que és dedica a extreure els bens de la naturalessa. L´agricultura està condicionada pels condicionants del medi físic i els condicionants són el clima, el relleu i el sòl.

El clima, perquè cada cultiu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d´humitat per a desenvolupar-se. El relleu, perquè el pendent dificulta la faena i la mecanització. A vegades per a aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes, s´hi contrueixen terrasses. L´últim condicionant és el sòl i influeix perquè repercuteix en el bón desenvolupament dels cultius; depén de la textura, que condiciona la retenció d´aigua i de l´acidessa, que condiciona la fertilitat del sòl. Als països desenvolupats, estos condicionants no són tan importants perquè poden invertir en diferents elements com hivernacles o regs, condicionar més fàcil el relleu i per a condicionar la textura es canvia la terra i l´acidessa mitjançant adobs.

Hi ha dos tipus d´agricultura, l´agricultura de subsistència, que destina dos terceres parts de la deua producció a l´autoconsum i l´agricultura de mercat, que destina la seua producció a la venda.

Les característiques de l´agricultura de subsistència són que les tècniques de cultiu són rudimentàries, és a dir, és treballa amb les mans, s´utilitzen poques ferramentes i molt bàsiques com aixades, arades mogudes per animals, etc. La majoria de la població treballa al camp i  té un rendiment molt baix perque les sequeres i les plagues afecten molt, hi ha una mala qualitat de les llavors, les tècniques de cultiu tenen poca eficacià i realitzen una explotació excessiva de les terres. Alguns exemples d´agricultura de subsistència són l´agricultura itinerant per cremació, l´agricultura extensiva de secà i l´agricultura irrigada de l´arrós.

La característica de l´agricultura de mercat és que naix amb la revol·lució industrial perquè s´introdueixen millores en el camp que produeixen excedents i té dos grans objectius, augmentar les vendes i reduir els costos; les maneres d´aconseguir-los són mecanitzant el camp, especialitzant la producció agrària i tenint una ràpida comercialització dels productes. Alguns exemples d´agricultura de mercat son l´agricultura d´especulació i l´agricultura mediterrània.

L´agricultura a Castalla és mediterrània, és a dir, hi ha policultiu i generalment és de secà; encara que ara, a causa de les sequeres, estan instalant-se sistemes de regadiu. A Castalla els cultius principals són l´olivera, la vinya i els ametlers; encara que en alguns llocs molt puntuals és cultiven hortalisses, cereals i verdures.

La ramaderia és l´activitat ecnòmica dedicada a la cria d´animals. Hi ha diferents tipus de ramaderia, la ramaderia tradicional i la ramaderia de mercat.

La ramaderia tradicional complementa a l´agricultura, està formada per ovelles o cabres, és localitza a les zones intertropicals i alguna mediterrània. En les zones molt seques on apenes hi ha agricultura, sorgeix la ramaderia de subsistència.

La ramaderia de mercat, consisteix en vendre la producció al mercat per a obtindre el màxim benefici. Pot ser intensiva quan hi han molts exemplars en un espai reduït, es destina molt capital a mà d´obra i els animal estàn criats en estables o granges en règim d´estabul·lació, o extensiva, quan són llocs amb molt terreny i utilitzen poca mà d´obra i la inversió de capital és elevada.

La ramaderia a Castalla està pràcticament extingida, és a dir, no hi ha apenes gent que la practique. Apenes queda algun ramat d´ovelles, pero aquest és per a l´autoconsum i no mou apenes diners, ésa dir, no genera indústria.

La pesca és una activitat bassada en l´aprofitamentdels recursos animals que ens ofereix el mar. Hi ha diferents tipus de pesca, la pesca tradicional i la pesca industrial.

La pesca tradicional és practica prop de la costa, té uns instruments de pesca senzills i utilitza una gran quantitat de tècniques. Als països pobres, la producció escassa està dedicada a l´autoconsum i als països rics només es capturen peçes de gran valor.

La pesca industrial te un objectiu principal que és obtindre un gran nombre de captures. Les seues característiques són la possesió de recursos econòmics, ús de tecnoligia avançada i té infraestructures portuàries. alguns exemples de pesca industrial són la pesca costanera, la pesca d´altura i la gran pesca.

Les millors zones de pesca o caladors, es situen a la plataforma continental extensa perqè hi ha poca profunditat, hi ha corrents marines i temperatures favorables. Zones de contacte entre corrents càlids i freds perquè varia la temperatura i els peixos. Zones costaneres amb un corrent marí fred perquè hi ha molt plàncton.

La pesca és l´activitat principal del sector primari a Santa Pola, el port i la llotja són uns dels principals centres d´activitat pesquera del mediterrani espanyol.

BILBLIOGRAFIA:

-ÀGORA. Ciències socials, geografia

A.Albet MAs, P. Benejam Arguimbau, M. Casas Vilalta, P. Gomas Solé i M. Oller Freixa


 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.